{Itàlia: un viatge que m’ha deixat sense paraules}

Fa més d’un mes que vaig tornar d’un viatge que em va deixar sense paraules, per diverses raons.

La primera d’elles és que m’he trobat amb algú que de sobte ha passat a ser important per mi i amb qui he descobert que els amics no cal tenir-los necessàriament a prop ni conèixer-los de fa molt de temps per sentir que t’omplen i et fan sentir una escalfor al cor. Tant ella com la seva parella, ens van obrir les portes de casa seva i van permetre que poguéssim sentir-nos com a casa durant els dies que vam estar allà. E i G, moltes gràcies, de nou, per fer-nos de Cicerone per terres italianes, pels somriures i els moments divertits, per rebre’ns a casa vostra i deixar que “envaíssim” el vostre dia a dia, i per tantes altres coses que ja us he dit i que no repeteixo aquí per no treure’us els colors :)

La segona ha estat poder passejar per Venècia i fotografiar-la sencera, veure com es pon el sol i com surt sobre les seves teulades de maons, perdre’m pels seus carrerons i quedar-me embadalida amb tots els palauets que amaga. Feia 14 anys que hi havia estat, en el típic viatge de fi de curs, i llavors ja vaig saber el que he constatat novament: que per mi és LA CIUTAT. Aquella que és la teva preferida, la que està dalt de tot de la llista, la que miraries i miraries durant hores i dies i mai et cansaries, la que series capaç d’estimar com la teva pròpia.

La tercera ha estat el menjar: la pasta, la pizza, els dolços… Què bé que es menja a Itàlia! Com trobo a faltar la pizza al taglio, el parmesà, una bona carbonara, i un parell de cannoli (un dolç boníssim).

La quarta: redescobrir Florència i adonar-me que, malgrat haver estat la meva quarta visita a la ciutat, encara em faltaven racons per gaudir; com les vistes des de la plaça Michelangelo.

Encara tinc algunes fotos per editar, però volia ensenyar-vos les que ja estan a puntet i que fan que me les miri i em transportin, altre cop, a aquells carrerons.

* * *

Hace más de un mes que volví de un viaje que me dejó sin palabras, por varias razones.

La primera de ellas es que me he encontrado con alguien que ha pasado a ser importante para mi y con quien he descubierto que los amigos no hace falta tenerlos cerca ni conocerlos desde hace mucho tiempo para sentir que te llenan y te hacen sentir un calorcito en el corazón. Tanto ella como su pareja, nos abrieron las puertas de su casa y permitieron que pudiéramos sentirnos como en casa durante los días que estuvimos allí. E y G, muchas gracias de nuevo por hacernos de Cicerone por tierras italianas, por las risas y los momentos divertidos, por recibirnos en vuestra casa y dejar que “invadiéramos” vuestro día a día, y por tantas otras cosas que ya os he dicho y que no repito aquí para no sacaros los colores :)

La segunda ha sido poder pasear por Venecia y fotografiarla entera, ver como se ponía el sol y como salía por encima de sus tejados, perderme por sus callejuelas y quedarme embobada con los palacetes que esconde. Hacía 14 años que había estado, en el típico viaje de fin de curso, y entonces ya supe lo que he constatado nuevamente: para mi es LA CIUDAD. Esa que es tu preferida, la que está arriba de todo de la lista, la que mirarías y mirarías durante horas y días y nunca te cansarías, la que serías capaz de querer como la tuya propia.

La tercera ha sido la comida: la pasta, la pizza, los dulces… ¡Qué bien se come en Italia! Como echo de menos la pizza al taglio, el parmesano, una buena carbonara, y un par de cannoli (un dulce buenísimo).

La cuarta: redescubrir Florencia y darme cuenta que, aunque hubiera sido mi cuarta visita en la ciudad, aun me faltaban rincones por disfrutar; como las vistas desde la plaza Michelangelo.

Aún tengo algunas fotos para editar, pero quería enseñaros las que ya están listas y que hacen que me las mire y me transporten, otra vez, por esas callejuelas.

{Venència vol.III}

{Venència vol.II}

{Venència vol.I}

{Venència vol.IV}

{Venència vol.VI}

{Venència vol.VII}

{Venència vol.VIII}

{Venència vol.IX}

{Venència vol.X}

{Florència vol.I}

{Florència vol.II}

{Florència vol.III}

{Florència vol.IV}

Anuncis

One thought on “{Itàlia: un viatge que m’ha deixat sense paraules}

  1. Una col·lecció brutal, m’agradaria pintar alguna acuarela a partir d’alguna… Genial… es veu clarament un canvi, una progessió i t’encoratjo a seguir…

    El 29/05/2015 a las 17:06, “{Inspiració 365}” escribió: > WordPress.com > bitadominique posted: “Fa més d’un mes que vaig tornar d’un viatge que > em va deixar sense paraules, per diverses raons. La primera d’elles és > que m’he trobat amb algú que de sobte ha passat a ser important per mi > i amb qui he descobert que els amics no cal tenir-los necessà” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s